El cràter Stickney

El cràter Stickney, el cràter més gran que hi ha a Phobos, el satèl·lit de Mart, es diu així per Chloe Angeline Stickney Hall, matemàtica i esposa de l’astrònom Asaph Hall, descobridor dels dos satèl·lits del planeta vermell el 1877.
Stickney té un diàmetre de més de 9 quilòmetres, gairebé la meitat del de Phobos, tan gran que l’impacte que va crear el cràter segurament va estar a punt d’esmicolar el diminut satèl·lit.
Aquesta impressionant imatge (amb els colors realçats) de Stickney i dels seus voltants va ser captada per la càmera HiRISE a bord del Mars Reconnaissance Orbiter mentre passava a uns sis mil quilòmetres de Phobos el març de 2008.
Tot i que la gravetat a la superfície de Phobos (una mena d’asteroide) és menor que 1/1.000 de la gravetat a la Terra, les ratlles suggereixen l’existència de material solt que, amb el temps, llisca per l’interior de les parets del cràter. Les regions blavoses prop de la vora del cràter podrien indicar una superfície posada al descobert fa relativament poc. L’origen de les curioses estries que hi ha al llarg de la superfície és un misteri, però podria estar relacionat amb l’impacte que va engendrar el cràter.