El cràter Stickney, el més gran que hi ha al satèl·lit marcià Phobos, es diu així per Chloe Angeline Stickney Hall, matemàtica i esposa de l’astrònom Asaph Hall. El 1877, Asaph Hall va descobrir els dos satèl·lits del planeta vermell. Stickney fa més de 9 quilòmetres de diàmetre, la meitat del de Phobos; és tan gran que l’impacte que va crear el cràter va estar a punt d’esmicolar el diminut satèl·lit.
Aquesta sorprenent imatge (amb els colors realçats) del Stickney i dels seus voltants va ser captada per la càmera HiRISE a bord del Mars Reconnaissance Orbiter mentre passava a uns sis mil quilòmetres de Phobos el març de 2008. Tot i que la gravetat superficial de Phobos (una mena d’asteroide) és mil vegades inferior a la gravetat de la Terra, les ratlles suggereixen que, al llarg del temps, el material solt va lliscar per l’interior de les parets del cràter. Les regions blavoses que hi ha prop de la vora del cràter podrien indicar una superfície posada al descobert fa relativament poc. L’origen de les curioses estries que hi ha a la superfície és un misteri, però podria estar relacionat amb l’impacte que va provocar el cràter.