Crèdits: NASA, ESA, Hubble Heritage Team (STScI/AURA), i J. Blakeslee (NRC Herzberg, DAO) & H. Ford (JHU)
És un dels objectes més massius de l’Univers visible.
En aquesta fotografia de la càmera avançada per a sondejos del Telescopi Espacial Hubble, es veu com Abell 1689 corba l’espai tal com va predir la teoria de la gravetat d’Einstein (les galàxies que hi ha darrere del cúmul desvien la llum i produeixen múltiples imatges corbades).
El poder d’aquesta enorme lent gravitatòria depèn de la seva massa, però la matèria visible, en forma de galàxies groguenques del cúmul, tan sols representa al voltant de l’u per cent de la massa necessària per crear les imatges blavoses en forma d’arc que s’observen de les galàxies del fons. En realitat, la major part de la massa gravitatòria necessària per corbar prou l’espai per explicar aquest efecte de lent a escala còsmica és en forma de l’encara misteriosa matèria fosca. Com a principal font de gravetat d’Abell 1689, la presència invisible de matèria fosca es manifesta en les imatges dels arcs i de les galàxies de fons distorsionades.
Sorprenentment, una inspecció minuciosa d’aquesta fotografia ha revelat la presència de més de 100.000 cúmuls globulars d’estrelles en el cúmul de galàxies.
En aquesta fotografia de la càmera avançada per a sondejos del Telescopi Espacial Hubble, es veu com Abell 1689 corba l’espai tal com va predir la teoria de la gravetat d’Einstein (les galàxies que hi ha darrere del cúmul desvien la llum i produeixen múltiples imatges corbades).
El poder d’aquesta enorme lent gravitatòria depèn de la seva massa, però la matèria visible, en forma de galàxies groguenques del cúmul, tan sols representa al voltant de l’u per cent de la massa necessària per crear les imatges blavoses en forma d’arc que s’observen de les galàxies del fons. En realitat, la major part de la massa gravitatòria necessària per corbar prou l’espai per explicar aquest efecte de lent a escala còsmica és en forma de l’encara misteriosa matèria fosca. Com a principal font de gravetat d’Abell 1689, la presència invisible de matèria fosca es manifesta en les imatges dels arcs i de les galàxies de fons distorsionades.
Sorprenentment, una inspecció minuciosa d’aquesta fotografia ha revelat la presència de més de 100.000 cúmuls globulars d’estrelles en el cúmul de galàxies.