Crèdit & Copyright: Fabian Neyer
Aquest bonic camp estel·lar s’estén unes set llunes plenes (uns 3,5 graus) a l’heroica constel·lació septentrional de Perseus.
Just a la dreta del centre hi ha la famosa parella de cúmuls estel·lars oberts o galàctics h i Chi Perseii. Aquests dos cúmuls, també catalogats com a NGC 869 (a la dreta) i NGC 884, són a uns 7.000 anys llum de distància i contenen estrelles molt més joves i calentes que el Sol. Separats per tan sols uns centenars d’anys llum, els cúmuls tenen uns 13 milions anys d’edat sobre la base de les edats de les seves estrelles individuals, cosa que evidencia que segurament eren un producte de la mateixa regió de formació estel·lar.
En aquest paisatge celeste hi ha també uns tènues núvols de gas hidrogen ionitzat vermellós, invisibles amb prismàtics i, fins i tot, amb telescopis. La imatge inclou dades de banda estreta per realçar l’emissió d’aquests núvols d’hidrogen.
A la part superior esquerra d’aquest ampli camp de visió s’hi veu un altre cúmul obert més petit, NGC 957, de la mateixa edat i a una distància similar, segurament relacionat amb el més famós cúmul doble de Perseus.
Aquest cúmul doble sempre és un espectacle gratificant amb prismàtics, fins i tot, a ull nu des de llocs foscos.
Just a la dreta del centre hi ha la famosa parella de cúmuls estel·lars oberts o galàctics h i Chi Perseii. Aquests dos cúmuls, també catalogats com a NGC 869 (a la dreta) i NGC 884, són a uns 7.000 anys llum de distància i contenen estrelles molt més joves i calentes que el Sol. Separats per tan sols uns centenars d’anys llum, els cúmuls tenen uns 13 milions anys d’edat sobre la base de les edats de les seves estrelles individuals, cosa que evidencia que segurament eren un producte de la mateixa regió de formació estel·lar.
En aquest paisatge celeste hi ha també uns tènues núvols de gas hidrogen ionitzat vermellós, invisibles amb prismàtics i, fins i tot, amb telescopis. La imatge inclou dades de banda estreta per realçar l’emissió d’aquests núvols d’hidrogen.
A la part superior esquerra d’aquest ampli camp de visió s’hi veu un altre cúmul obert més petit, NGC 957, de la mateixa edat i a una distància similar, segurament relacionat amb el més famós cúmul doble de Perseus.
Aquest cúmul doble sempre és un espectacle gratificant amb prismàtics, fins i tot, a ull nu des de llocs foscos.