Crèdits: NASA, ESA, Hubble Heritage Team (STScI/AURA). Agraïments: J. Mack (STScI) i G. Piotto (U. Padova)
El cúmul estel·lar globular 47 Tucanae és una joia del cel austral. Conegut també com a NGC 104, vaga per l’halo de la Via Làctia, juntament amb uns altres 150 cúmuls estel·lars globulars.
Vist des de la Terra, és el segon cúmul globular més brillant (després d’Omega Centauri). Es troba a uns 17.000 anys llum de distància i es pot observar a simple vista prop del Petit Núvol de Magallanes a la constel·lació del Tucà.
Aquest dens cúmul està format per centenars de milers d’estrelles en un volum de tan sols uns 120 anys llum de diàmetre. Observacions recents indiquen que les estrelles nanes blanques de 47 Tuc estan en procés de ser expulsades gravitatòriament a les parts exteriors del cúmul a causa de la seva massa relativament baixa.
En aquesta nítida fotografia recentment publicada del Telescopi Espacial Hubble també es distingeixen altres estrelles de massa baixa, com ara les gegants vermelles groguenques que hi ha als afores del cúmul.
Vist des de la Terra, és el segon cúmul globular més brillant (després d’Omega Centauri). Es troba a uns 17.000 anys llum de distància i es pot observar a simple vista prop del Petit Núvol de Magallanes a la constel·lació del Tucà.
Aquest dens cúmul està format per centenars de milers d’estrelles en un volum de tan sols uns 120 anys llum de diàmetre. Observacions recents indiquen que les estrelles nanes blanques de 47 Tuc estan en procés de ser expulsades gravitatòriament a les parts exteriors del cúmul a causa de la seva massa relativament baixa.
En aquesta nítida fotografia recentment publicada del Telescopi Espacial Hubble també es distingeixen altres estrelles de massa baixa, com ara les gegants vermelles groguenques que hi ha als afores del cúmul.