El cúmul globular d’estrelles NGC 6752

A uns 13.000 anys llum de distància a la constel·lació austral Pavo, el cúmul globular NGC 6752 vaga per l’halo de la Via Làctia. Amb més de 10 mil milions d’anys d’antiguitat, NGC 6752 segueix als cúmuls Omega Centauri i 47 Tucanae com a tercer cúmul globular més brillant en el firmament nocturn de la Terra. Conté més de 100 mil estrelles en una esfera d’uns 100 anys llum de diàmetre.
Les exploracions telescòpiques de NGC 6752 han descobert que una part considerable de les estrelles que hi ha prop del nucli del cúmul són sistemes estel·lars múltiples. També revelen la presència d’estrelles endarrerides blaves, és a dir, estrelles que semblen massa joves i massives per existir en un cúmul on s’espera que totes les estrelles siguin almenys dues vegades més antigues que el Sol. Es creu que aquestes endarrerides blaves es van formar per fusions i col·lisions en el dens entorn estel·lar del nucli del cúmul.
Aquesta nítida composició també mostra les antigues estrelles gegants vermelles del cúmul en tonalitats groguenques. (Nota: L’estrella blava que es veu a la posició de rellotge de les 11h del centre del cúmul és una estrella en primer pla de la línia de visió de NGC 6752)
Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day