Els cúmuls estel·lars oberts poden ser propers o llunyans, joves o vells, i difusos o compactes. Es troben a prop del pla de la nostra galàxia, la Via Làctia, contenen entre 100 i 10.000 estrelles i tots es van formar gairebé al mateix temps.
Les estrelles blaves i brillants sovint permeten distingir els cúmuls oberts més joves.
M 35, a la part superior esquerra de la imatge, és relativament a prop, a 2.800 anys llum de distància, relativament jove amb 150 milions d’anys d’edat, i relativament difús amb unes 2.500 estrelles distribuïdes en un volum de 30 anys llum de diàmetre.
NGC 2158, a la part inferior dreta, és un cúmul obert més antic i compacte. És quatre vegades més distant que M 35, unes 10 vegades més antic, i molt més compacte amb moltes més estrelles en un volum d’espai similar.
Les estrelles brillants i blaves de NGC 2158 es van autodestruir i la llum del cúmul va quedar dominada per les estrelles més antigues i grogues.
Els dos cúmuls es veuen a la constel·lació de Gemini.
Les estrelles blaves i brillants sovint permeten distingir els cúmuls oberts més joves.
M 35, a la part superior esquerra de la imatge, és relativament a prop, a 2.800 anys llum de distància, relativament jove amb 150 milions d’anys d’edat, i relativament difús amb unes 2.500 estrelles distribuïdes en un volum de 30 anys llum de diàmetre.
NGC 2158, a la part inferior dreta, és un cúmul obert més antic i compacte. És quatre vegades més distant que M 35, unes 10 vegades més antic, i molt més compacte amb moltes més estrelles en un volum d’espai similar.
Les estrelles brillants i blaves de NGC 2158 es van autodestruir i la llum del cúmul va quedar dominada per les estrelles més antigues i grogues.
Els dos cúmuls es veuen a la constel·lació de Gemini.
