Fomalhaut és una estrella que brilla a uns 25 anys llum de la Terra a la constel·lació del Peix Austral.
A la dècada de 1980, els astrònoms van notar per primera vegada l’excés d’emissió infraroja de Fomalhaut. Des d’aleshores, els telescopis espacials i terrestres han identificat la font de l’emissió d’infrarojos com un disc de deixalles polsegoses que envolta l’estrella jove i calenta relacionat amb la formació en curs d’un sistema planetari.
Aquesta nítida imatge infraroja de la càmera MIRI del Telescopi Espacial James Webb revela detalls mai vistos del disc de restes de Fomalhaut, com ara el gran núvol de pols a l’anell exterior (una possible evidència de cossos en col·lisió), un disc de pols interior i una bretxa probablement formada i mantinguda per planetes encastats però invisibles. A la part inferior esquerra hi ha una barra de l’escala de l’imatge en ua (unitat astronòmica, la distància mitjana entre la Terra i el Sol). L’anell de pols circumestel·lar exterior de Fomalhaut es troba a aproximadament el doble de la distància del cinturó de Kuiper format per petits cossos i restes gelats més enllà de l’òrbita de Neptú.