Crèdit & Copyright: Marat Ahmetvaleev
El 15 de febrer a les 9:20 hora local, un meteorit va caure a la Terra i va creuar com un raig de 20 a 30 quilòmetres per sobre de la ciutat de Chelyabinsk (Rússia).
Inicialment es desplaçava a uns 20 quilòmetres per segon. L’explosiva desacceleració després d’impactar amb l’atmosfera inferior va produir un flaix més brillant que el Sol.
Aquesta imatge del resplendent bòlid (i d’altres del rastre persistent) va ser captada pel fotògraf Marat Ametvaleev, sorprès durant una sessió matinera de creació de fotografies panoràmiques del paisatge gelat.
S’estima que l’explosió de la roca espacial de 17 metres d’ample i una massa de 7.000 a 10.000 tones va alliberar uns 500 quilotons d’energia.
La magnitud de l’esdeveniment de Chelyabinsk és la més gran coneguda des de l’impacte de Tunguska de 1908. Avui dia es creu que un succés d’aquesta mena passa en mitjana una vegada cada 100 anys.
Inicialment es desplaçava a uns 20 quilòmetres per segon. L’explosiva desacceleració després d’impactar amb l’atmosfera inferior va produir un flaix més brillant que el Sol.
Aquesta imatge del resplendent bòlid (i d’altres del rastre persistent) va ser captada pel fotògraf Marat Ametvaleev, sorprès durant una sessió matinera de creació de fotografies panoràmiques del paisatge gelat.
S’estima que l’explosió de la roca espacial de 17 metres d’ample i una massa de 7.000 a 10.000 tones va alliberar uns 500 quilotons d’energia.
La magnitud de l’esdeveniment de Chelyabinsk és la més gran coneguda des de l’impacte de Tunguska de 1908. Avui dia es creu que un succés d’aquesta mena passa en mitjana una vegada cada 100 anys.