Aquest paisatge celeste meridional mostra el tènue i en certa manera amenaçador glòbul cometari CG4.
A uns 1.300 anys llum de la Terra a la constel·lació Puppis, el cap d’aquest núvol fa uns 1,5 anys llum de diàmetre i la cua uns 8 anys llum de llarg. És, doncs, molt més gran que els cometes del Sistema Solar als que s’assembla. De fet, el núvol de pols conté prou material per formar estrelles com el Sol; segurament n’hi ha diverses en ple procés de formació.
La seva forma característica encara és un tema de debat. La llarga cua s’estén més enllà del romanent de la supernova de Vela, a prop del centre de la nebulosa Gum, mentre que el cap podria representar la ruptura d’un núvol originalment més esfèric. Tot i això, la galàxia espiral de cantó que també hi ha prop del centre de la imatge no està realment amenaçada per CG4, ja que es troba a més de 100 milions d’anys llum de distància.
A uns 1.300 anys llum de la Terra a la constel·lació Puppis, el cap d’aquest núvol fa uns 1,5 anys llum de diàmetre i la cua uns 8 anys llum de llarg. És, doncs, molt més gran que els cometes del Sistema Solar als que s’assembla. De fet, el núvol de pols conté prou material per formar estrelles com el Sol; segurament n’hi ha diverses en ple procés de formació.
La seva forma característica encara és un tema de debat. La llarga cua s’estén més enllà del romanent de la supernova de Vela, a prop del centre de la nebulosa Gum, mentre que el cap podria representar la ruptura d’un núvol originalment més esfèric. Tot i això, la galàxia espiral de cantó que també hi ha prop del centre de la imatge no està realment amenaçada per CG4, ja que es troba a més de 100 milions d’anys llum de distància.