El 1716, l’astrònom anglès Edmond Halley va assenyalar: “Això tan sols és una petita taca, però es pot observar a simple vista quan el cel està serè i la Lluna absent”.
Actualment, M13 es coneix de manera menys modesta com el Gran Cúmul Globular d’Hèrcules, i és un dels cúmuls estel·lars globulars més brillants del firmament del nord. Les nítides vistes telescòpiques com aquesta revelen els centenars de milers d’estrelles d’aquest espectacular cúmul. A una distància de 25.000 anys llum, les estrelles del cúmul s’amunteguen en una regió de 150 anys llum de diàmetre. A prop del nucli del cúmul, un centenar d’estrelles cabrien en un cub de tan sols 3 anys llum de costat. A tall comparació, l’estrella més propera al Sol es troba a més de 4 anys llum de distància.
La imatge també revela galàxies de fons llunyanes, com ara NGC 6207 (a la part superior esquerra), i uns tènues núvols de pols de la Via Làctia (en primer pla) coneguts com a nebuloses de Flux Integrat.