Crèdits & Copyright: L. Comolli, L. Fontana, G. Ghioldi & E. Sordini
Al segle XVI, el navegant portuguès Fernando de Magalhães i la seva tripulació van tenir temps de sobres per estudiar el cel del sud durant la primera circumnavegació del planeta Terra.
Com a resultat, dos objectes borrosos amb aspecte de núvols, fàcilment visibles per als observadors de l’hemisferi sud, es coneixen com a Núvols de Magalhães. Actualment se sap que són galàxies satèl·lit de la nostra Via Làctia, molt més gran.
Aquesta imatge composta plena de colors i anotada mostra el Gran Núvol de Magalhães que es troba a uns 160.000 anys llum de distància a la constel·lació Dorado. Abasta uns 15.000 anys llum, és la més massiva de les galàxies satèl·lit de la Via Làctia i alberga SN 1987A, avui dia la supernova més propera.
La taca que es veu a l’esquerra del centre és 30 Doradus, una enorme regió de formació d’estrelles també coneguda com la nebulosa de la Taràntula que fa uns 1.000 anys llum de diàmetre.
Com a resultat, dos objectes borrosos amb aspecte de núvols, fàcilment visibles per als observadors de l’hemisferi sud, es coneixen com a Núvols de Magalhães. Actualment se sap que són galàxies satèl·lit de la nostra Via Làctia, molt més gran.
Aquesta imatge composta plena de colors i anotada mostra el Gran Núvol de Magalhães que es troba a uns 160.000 anys llum de distància a la constel·lació Dorado. Abasta uns 15.000 anys llum, és la més massiva de les galàxies satèl·lit de la Via Làctia i alberga SN 1987A, avui dia la supernova més propera.
La taca que es veu a l’esquerra del centre és 30 Doradus, una enorme regió de formació d’estrelles també coneguda com la nebulosa de la Taràntula que fa uns 1.000 anys llum de diàmetre.