El navegant portuguès del segle XVI Fernão de Magalhães i la seva tripulació tenien un munt de temps per estudiar el cel del sud durant la primera circumnavegació de la Terra. Com a resultat, dos objectes borrosos amb especte de núvols, fàcilment visibles per als observadors de l’hemisferi sud, es coneixen com a Núvols de Magalhães. Actualment se sap que són galàxies satèl·lit de la nostra galàxia espiral, la Via Làctia, molt més gran.
Aquesta imatge profunda i plena de colors mostra el Gran Núvol de Magalhães que es troba a uns 160.000 anys llum de distància a la constel·lació Dorado. Abasta uns 15.000 anys llum, és la més massiva de les galàxies satèl·lit de la Via Làctia i alberga SN 1987A, la supernova més propera del nostre temps. La taca que es veu a l’esquerra del centre és 30 Doradus, una enorme regió de formació d’estrelles també coneguda com a la nebulosa de la Taràntula que fa uns 1.000 anys llum de diàmetre.