El vent d’un púlsar, una estrella de neutrons magnetitzada que gira ràpidament mentre creua el mitjà interestel·lar a més de 1.000 quilòmetres per segon, va engendrar la nebulosa del Far.
El púlsar i la nebulosa (catalogada com a IGR J1104-6103), indicats a la part inferior dreta d’aquesta imatge de l’Observatori Chandra de raigs X, es troben a uns 23.000 anys llum de distància a la constel·lació austral Carina.
Les partícules energètiques generades pel púlsar són arrossegades a l’interior de la cua en forma de cometa cap amunt i a l’esquerra en la direcció del moviment del púlsar des del romanent de la supernova original. Tant el púlsar fugitiu com el romanent en expansió són el resultat de l’explosió i el col·lapse del nucli d’una estrella massiva.
Aquesta escena d’extrems còsmics exòtics es complementa amb un llarg doll en espiral que s’estén uns 37 anys llum gairebé en angle recte en relació al moviment del púlsar. Aquest doll de partícules d’alta energia és el més llarg conegut de qualsevol objecte de la nostra galàxia, la Via Làctia.
El púlsar i la nebulosa (catalogada com a IGR J1104-6103), indicats a la part inferior dreta d’aquesta imatge de l’Observatori Chandra de raigs X, es troben a uns 23.000 anys llum de distància a la constel·lació austral Carina.
Les partícules energètiques generades pel púlsar són arrossegades a l’interior de la cua en forma de cometa cap amunt i a l’esquerra en la direcció del moviment del púlsar des del romanent de la supernova original. Tant el púlsar fugitiu com el romanent en expansió són el resultat de l’explosió i el col·lapse del nucli d’una estrella massiva.
Aquesta escena d’extrems còsmics exòtics es complementa amb un llarg doll en espiral que s’estén uns 37 anys llum gairebé en angle recte en relació al moviment del púlsar. Aquest doll de partícules d’alta energia és el més llarg conegut de qualsevol objecte de la nostra galàxia, la Via Làctia.