Provenia de l’espai exterior.
En aquest cas, és probable que un tros de la mida d’un gra la sorra del nucli d’un cometa, expulsat fa molts anys del cometa Swift-Tuttle que orbitava el Sol, va continuar orbitant el Sol en solitari. Quan la Terra va travessar aquesta òrbita, la deixalla del cometa va impactar l’atmosfera del planeta i es va veure com un meteor. Aquest meteor es va deteriorar i va provocar l’emissió de gasos que brillaven amb els colors emesos pels seus elements components.
La fotografia va ser presa la setmana passada des de Castella la Manxa (Espanya) durant la nit de la màxima pluja de meteors dels Perseids. La pintoresca ratxa de meteors va aparèixer només en un dels 50 fotogrames que també incloïa la galàxia d’Andròmeda. Les estrelles puntegen la imatge, cadascuna molt més lluny que el meteor. En comparació amb les estrelles, la galàxia d’Andròmeda (M31) es troba, de nou, molt més lluny.
