Crèdits: NASA, Goddard Space Flight Center, Jeremy Schnittman and Brian P. Powell. Text: Francis Reddy
En aquesta impressionant visualització per ordinador, els raigs de llum procedents dels discs d’acreció al voltant d’un parell de forats negres supermassius s’obren pas a través de l’espai-temps deformat per la gravetat extrema.
Els discs d’acreció simulats han rebut diferents esquemes de colors falsos, vermell per al disc que envolta un forat negre de 200 milions de masses solars i blau per al disc que envolta un forat negre de 100 milions de masses solars. Això fa que sigui més fàcil rastrejar les fonts de llum, però l’elecció també reflecteix la realitat. El gas més calent emet llum més propera a l’extrem blau de l’espectre i el material que orbita al voltant de forats negres més petits experimenta efectes gravitacionals més intensos que produeixen temperatures més altes. Per a aquestes masses, els dos discs d’acreció emetrien la major part de la seva llum en l’ultraviolat. En el vídeo hi ha imatges secundàries distorsionades del forat negre blau que mostren la vista del forat negre vermell de la seva parella, dins de la madeixa enredada del disc vermell deformat per la gravetat del forat negre blau en primer pla. Com que observem la vista vermella del blau i també el blau directament, les imatges ens permeten observar les dues cares del blau al mateix temps. La llum vermella i blava originada pels dos forats negres es pot veure a l’anell més interior de la llum, anomenat anell de fotons, a prop dels seus horitzons d’esdeveniments. Els astrònoms esperen que en un futur no gaire llunyà puguin detectar ones gravitacionals, ondulacions en l’espai-temps produïdes quan dos forats negres supermassius d’un sistema semblant al simulat aquí s’encavalquen en espiral i es fusionen.
Els discs d’acreció simulats han rebut diferents esquemes de colors falsos, vermell per al disc que envolta un forat negre de 200 milions de masses solars i blau per al disc que envolta un forat negre de 100 milions de masses solars. Això fa que sigui més fàcil rastrejar les fonts de llum, però l’elecció també reflecteix la realitat. El gas més calent emet llum més propera a l’extrem blau de l’espectre i el material que orbita al voltant de forats negres més petits experimenta efectes gravitacionals més intensos que produeixen temperatures més altes. Per a aquestes masses, els dos discs d’acreció emetrien la major part de la seva llum en l’ultraviolat. En el vídeo hi ha imatges secundàries distorsionades del forat negre blau que mostren la vista del forat negre vermell de la seva parella, dins de la madeixa enredada del disc vermell deformat per la gravetat del forat negre blau en primer pla. Com que observem la vista vermella del blau i també el blau directament, les imatges ens permeten observar les dues cares del blau al mateix temps. La llum vermella i blava originada pels dos forats negres es pot veure a l’anell més interior de la llum, anomenat anell de fotons, a prop dels seus horitzons d’esdeveniments. Els astrònoms esperen que en un futur no gaire llunyà puguin detectar ones gravitacionals, ondulacions en l’espai-temps produïdes quan dos forats negres supermassius d’un sistema semblant al simulat aquí s’encavalquen en espiral i es fusionen.