Què va causar aquest embolic? Per crear aquesta nebulosa de forma estranya coneguda com a romanent de la supernova de Kepler va explotar algun tipus d’estrella, però quin tipus?
La llum procedent de l’explosió estel·lar que va generar aquest núvol va ser vista al planeta Terra per primera vegada l’octubre de 1604, fa a penes 400 anys. La supernova va produir una nova estrella al cel de principis del segle XVII, a la constel·lació Ophiuchus. L’astrònom Johannes Kepler i els seus contemporanis la van estudiar, sense el benefici d’un telescopi, mentre buscaven una explicació per la sobtada aparició.
Els astrònoms de principis del segle XXI, armats amb una comprensió moderna de l’evolució estel·lar, continuen explorant el núvol de restes en expansió, però ara poden fer servir telescopis espacials en òrbita per estudiar-lo en tot l’espectre. Les dades dels raigs X i les imatges del romanent de la supernova de Kepler obtingudes per l’Observatori de raigs X Chandra mostren abundàncies relatives d’elements típics d’una supernova de tipus Ia. A més, indiquen que la progenitora era una estrella nana blanca que, per acumulació excessiva de material procedent d’una estrella gegant vermella companya, va sobrepassar el límit de Chandrasekhar i va esclatar.
A uns 13.000 anys llum de distància, la supernova de Kepler representa l’explosió estel·lar més recent detectada que ha tingut lloc dins de la nostra galàxia, la Via Làctia.
La llum procedent de l’explosió estel·lar que va generar aquest núvol va ser vista al planeta Terra per primera vegada l’octubre de 1604, fa a penes 400 anys. La supernova va produir una nova estrella al cel de principis del segle XVII, a la constel·lació Ophiuchus. L’astrònom Johannes Kepler i els seus contemporanis la van estudiar, sense el benefici d’un telescopi, mentre buscaven una explicació per la sobtada aparició.
Els astrònoms de principis del segle XXI, armats amb una comprensió moderna de l’evolució estel·lar, continuen explorant el núvol de restes en expansió, però ara poden fer servir telescopis espacials en òrbita per estudiar-lo en tot l’espectre. Les dades dels raigs X i les imatges del romanent de la supernova de Kepler obtingudes per l’Observatori de raigs X Chandra mostren abundàncies relatives d’elements típics d’una supernova de tipus Ia. A més, indiquen que la progenitora era una estrella nana blanca que, per acumulació excessiva de material procedent d’una estrella gegant vermella companya, va sobrepassar el límit de Chandrasekhar i va esclatar.
A uns 13.000 anys llum de distància, la supernova de Kepler representa l’explosió estel·lar més recent detectada que ha tingut lloc dins de la nostra galàxia, la Via Làctia.