Quina estrella va crear aquest enorme pet de llop en expansió?
Vet aquí la primera pel·lícula mai feta de l’expansió del romanent de la supernova de Tycho, el resultat d’una explosió estel·lar detectada per primera vegada fa més de 400 anys pel famós astrònom Tycho Brahe. El vídeo de 2 segons és una composició de les fotografies de raigs X preses per l’Observatori de raigs X Chandra entre els anys 2000 i 2015, a la que s’ha afegit un fotograma òptic d’arxiu. El núvol de gas en expansió és extremament calent, mentre que les velocitats d’expansió lleugerament diferents donen al núvol l’aspecte inflat.
Tot i que l’estrella que va crear SN 1572 segurament ha desaparegut del tot, es creu que una estrella anomenada Tycho G, massa tènue per poder discernir-la aquí, n’és una companya. Trobar els romanents progenitors de la supernova de Tycho és especialment important, ja que la supernova és de tipus Ia, un esglaó important en l’escala de distàncies que calibra l’escala de l’Univers visible. Es creu que la brillantor màxima de les supernoves de tipus Ia està ben entesa, cosa que les fa força valuoses per estudiar la relació entre pal·lidesa i llunyania en l’Univers distant.
Vet aquí la primera pel·lícula mai feta de l’expansió del romanent de la supernova de Tycho, el resultat d’una explosió estel·lar detectada per primera vegada fa més de 400 anys pel famós astrònom Tycho Brahe. El vídeo de 2 segons és una composició de les fotografies de raigs X preses per l’Observatori de raigs X Chandra entre els anys 2000 i 2015, a la que s’ha afegit un fotograma òptic d’arxiu. El núvol de gas en expansió és extremament calent, mentre que les velocitats d’expansió lleugerament diferents donen al núvol l’aspecte inflat.
Tot i que l’estrella que va crear SN 1572 segurament ha desaparegut del tot, es creu que una estrella anomenada Tycho G, massa tènue per poder discernir-la aquí, n’és una companya. Trobar els romanents progenitors de la supernova de Tycho és especialment important, ja que la supernova és de tipus Ia, un esglaó important en l’escala de distàncies que calibra l’escala de l’Univers visible. Es creu que la brillantor màxima de les supernoves de tipus Ia està ben entesa, cosa que les fa força valuoses per estudiar la relació entre pal·lidesa i llunyania en l’Univers distant.