Crèdits: Raigs X: NASA/CXC/IAFE/ G. Dubner et al., ESA/XMM-Newton
Infraroig: NASA/ESA/JPL-Caltech/GSFC/ R. Arendt et al.
Infraroig: NASA/ESA/JPL-Caltech/GSFC/ R. Arendt et al.
Impulsat per l’explosió d’una estrella massiva, el romanent de la supernova Puppis A s’escampa en el medi interestel·lar circumdant, a uns 7.000 anys llum de distància.
A aquesta distància, aquest detall en fals color de la seva expansió fa uns 180 anys llum de diàmetre. Està basat en el conjunt de dades en raigs X més complet obtingut fins ara procedent de les observacions del Chandra i del XMM/Newton, així com de les dades infraroges del Telescopi Espacial Spitzer.
En tons blaus, la resplendor filamentosa de raigs X prové del gas escalfat per l’ona de xoc de la supernova, mentre que l’emissió infraroja que es veu en vermell i verd prové de la pols calenta. Els tons pastel perfilen les regions on el gas impactat i la pols calenta es barregen.
La llum de la supernova inicial, provocada pel col·lapse del nucli de l’estrella massiva, va arribar a la Terra fa uns 3.700 anys, però el romanent de la supernova Puppis segueix sent una font important de raigs X en el cel.
A aquesta distància, aquest detall en fals color de la seva expansió fa uns 180 anys llum de diàmetre. Està basat en el conjunt de dades en raigs X més complet obtingut fins ara procedent de les observacions del Chandra i del XMM/Newton, així com de les dades infraroges del Telescopi Espacial Spitzer.
En tons blaus, la resplendor filamentosa de raigs X prové del gas escalfat per l’ona de xoc de la supernova, mentre que l’emissió infraroja que es veu en vermell i verd prové de la pols calenta. Els tons pastel perfilen les regions on el gas impactat i la pols calenta es barregen.
La llum de la supernova inicial, provocada pel col·lapse del nucli de l’estrella massiva, va arribar a la Terra fa uns 3.700 anys, però el romanent de la supernova Puppis segueix sent una font important de raigs X en el cel.