Impulsat per l’explosió d’una estrella massiva, el romanent de supernova Puppis A s’escampa pel medi interestel·lar circumdant a uns 7.000 anys llum de distància. A aquesta distància, aquesta imatge telescòpica basada en dades visuals de banda ampla i estreta fa uns 60 anys llum de diàmetre.
A mesura que el romanent de supernova s’expandeix en entorns grumosos i no uniformes, els filaments impactats dels àtoms d’oxigen brillen en tons verd i blau; l’hidrogen i el nitrogen ho fan en vermell. La llum de la supernova inicial, provocada pel col·lapse del nucli de l’estrella massiva, hauria arribat a la Terra fa uns 3.700 anys.
El romanent Puppis A es veu en realitat a través d’emissions perifèriques procedents del més proper però més antic romanent de supernova Vela, prop del concorregut pla de la Via Làctia. Puppis A encara brilla intensament al llarg de l’espectre electromagnètic i segueix sent una de les fonts més brillants del cel de raigs X.