El sender lacti

Alguna vegada heu fet el corriol que travessa el Queen’s Garden a Bryce Canyon (Utah, EUA)? Caminant per aquest sender sota el paisatge nocturn sembla com si el trajecte continués per la pàl·lida i lluminosa Via Làctia.
El nom de la nostra galàxia, la Via Làctia (en llatí, Via Lactea), fa referència a la seva aparença de franja o pista lletosa al cel. De fet, la mateixa paraula galàxia deriva de la paraula grega per la llet.
Visible en les nits sense Lluna en zones de cel fosc, tot i que no tan brillant ni tan plena de colors com en aquesta imatge, la resplendent banda celeste és el resultat de la llum col·lectiva de miríades d’estrelles que hi ha al llarg del pla de la nostra galàxia, massa febles per a ser distingides individualment. La llum difusa de les estrelles està entretallada per franges fosques de núvols galàctics de pols.
Fa quatre-cents anys, Galileu va dirigir el seu telescopi cap a la Via Làctia i va anunciar que era “… un munt d’innombrables estrelles …”