Avui a les 17:11 TU es produeix el solstici, és a dir, el Sol assoleix la declinació més al sud en el seu viatge anual a través del cel del planeta Terra.
El solstici de desembre marca l’inici astronòmic de l’hivern a l’hemisferi nord i de l’estiu al sud. Per celebrar-lo, mireu aquesta visualització del Sol des de les longituds d’ona visible fins a l’ultraviolat extrem realitzada amb les dades procedents del Solar Dynamics Observatory (SDO). Sobre la base d’una imatge feta en longituds d’ona visibles, els segments cuneïformes mostren el disc solar en longituds d’ona de l’ultraviolat cada vegada més curtes i de l’ultraviolat extrem.
Els filtres, en fals color i presentats en sentit horari, disminueixen en longituds d’ona des dels 170 nanòmetres (en color rosa) fins als 9,4 nanòmetres (en verd). A les longituds d’ona més curtes, l’altitud i la temperatura de les regions corresponents de l’atmosfera solar tendeixen a augmentar. A les longituds d’ona visibles, la fotosfera solar sembla més fosca en l’ultraviolat, però les taques solars resplendeixen i el plasma brillant conforma bucles de camps magnètics.
Observeu els filtres resseguint el disc solar en aquesta animació de les vistes del Sol en diverses longituds d’ona fetes pel SDO.
El solstici de desembre marca l’inici astronòmic de l’hivern a l’hemisferi nord i de l’estiu al sud. Per celebrar-lo, mireu aquesta visualització del Sol des de les longituds d’ona visible fins a l’ultraviolat extrem realitzada amb les dades procedents del Solar Dynamics Observatory (SDO). Sobre la base d’una imatge feta en longituds d’ona visibles, els segments cuneïformes mostren el disc solar en longituds d’ona de l’ultraviolat cada vegada més curtes i de l’ultraviolat extrem.
Els filtres, en fals color i presentats en sentit horari, disminueixen en longituds d’ona des dels 170 nanòmetres (en color rosa) fins als 9,4 nanòmetres (en verd). A les longituds d’ona més curtes, l’altitud i la temperatura de les regions corresponents de l’atmosfera solar tendeixen a augmentar. A les longituds d’ona visibles, la fotosfera solar sembla més fosca en l’ultraviolat, però les taques solars resplendeixen i el plasma brillant conforma bucles de camps magnètics.
Observeu els filtres resseguint el disc solar en aquesta animació de les vistes del Sol en diverses longituds d’ona fetes pel SDO.