La teoria de la relativitat general d’Albert Einstein, publicada fa 100 anys aquest mes, va predir el fenomen de lent gravitatòria. Això és el que, precisament, dóna a aquestes galàxies llunyanes una aparença tan capritxosa, vistes a través dels raigs X i de la llum visible mitjançant els telescopis espacials Chandra i Hubble. Anomenat el grup de galàxies del Gat de Cheshire, les dues enormes galàxies el·líptiques del grup estan vistosament emmarcades per uns arcs que són imatges òptiques de galàxies distants del fons afectades per la lent gravitatòria causada per la distribució de la massa del grup que hi ha en primer pla, on predomina la matèria fosca. De fet, les dos grans galàxies el·líptiques de l'”ull” representen els membres més brillants dels seus propis grups de galàxies que s’estan fusionant. La velocitat relativa d’aquesta col·lisió, de gairebé 1.350 quilòmetres per segon, escalfa el gas a milions de graus, cosa que produeix la resplendor de raigs X en tons porpra.
El grup del Gat de Cheshire somriu en la constel·lació de l’Óssa Major a uns 4,6 milions d’anys llum de distància.