Una vista inspiradora: unes antenes de plat gegants del Very Large Array (VLA) de Karl G. Jansky s’aixequen sobre el desert de Nou Mèxic mentre la Lluna es pon.
Les seves 27 antenes operatives, muntades en molls però transportables en vies de ferrocarril per canviar la configuració del VLA, fan la mida d’una casa (25 metres de diàmetre) i es poden organitzar en una matriu que abasta la mida d’una ciutat (35 quilòmetres). El VLA és una prolífica bèstia de càrrega de la radioastronomia que s’ha fet servir per descobrir aigua a Mercuri, corones radioluminoses al voltant de les estrelles, microquàsars a la nostra galàxia, anells Einstein induïts per gravitació al voltant de galàxies llunyanes i esclats de raigs gamma cosmològicament distants. La seva grandària ha permès als astrònoms estudiar els detalls de les ràdio-galàxies, els dolls còsmics súper ràpids, així com cartografiar el centre de la Via Làctia. Amb 40 anys d’història, el VLA s’ha utilitzat en més de 14.000 projectes d’observació i ha contribuït a més de 500 tesis doctorals. El 10 d’octubre, el National Radio Astronomy Observatory organitzarà una celebració en línia del VLA durant tot el dia, amb visites virtuals i presentacions sobre la història, les actuacions, la ciència i el futur del Very Large Array.