On és l’amoníac de Júpiter?
S’esperava que des de la sonda Juno l’amoníac gasós es veiés a l’atmosfera superior de Júpiter, però en molts núvols gairebé no n’hi ha. Les dades recents de la sonda Juno, però, en donen pistes: alguns núvols alts semblen albergar una mena inesperada de descàrrega elèctrica anomenada llamp superficial. Es necessiten grans separacions de càrrega per produir un llamp, que es poden crear mitjançant la col·lisió de mushballs elevades pels corrents ascendents de gas. L’amoníac i l’aigua s’adhereixen a aquestes mushballs que s’eleven fins que es fan massa pesades, aleshores cauen en l’atmosfera de Júpiter i es fonen. En aquest procés, l’amoníac que semblava desaparegut de l’atmosfera superior de Júpiter reapareix per sota.
A la imatge de la Juno, els núvols que cremen a Júpiter mostren no només una fascinant complexitat, sinó també alguns núvols emergents d’alt nivell i de color clar. Comprendre la dinàmica atmosfèrica a Júpiter proporciona una perspectiva valuosa dels fenòmens atmosfèrics i dels llamps que es produeixen a la nostra Terra.
