Els camps magnètics deformats de Centaurus A

Crèdits: Òptica: European Southern Observatory (ESO) Wide Field Imager; Submil·límetre: Max Planck Institute for Radio Astronomy/ESO/Atacama Pathfinder Experiment (APEX)/A.Weiss et al; Raigs X i infrarrojos: NASA/Chandra/R. Kraft; JPL-Caltech/J. Keene. Text: Joan Schmelz (USRA)

Quan xoquen unes galàxies, què passa en els seus camps magnètics?
Per ajudar-ho a esbrinar, la NASA va apuntar el SOFIA, l’observatori muntat sobre un avió 747, a la galàxia veïna Centaurus A per tal d’observar-ne l’emissió de pols polaritzada que rastreja els camps magnètics. La forma inusual de Cen A és el resultat del xoc de dues galàxies amb els dolls impulsats pel gas que acreta en un forat negre supermassiu central. A la imatge resultant, les línies magnètiques derivades del SOFIA se superposen a les imatges de l’ESO (visible: blanc), de l’APEX (submil·límetre: taronja), del Chandra (raigs X: blau) i del Spitzer (infrarojos: vermell). Es va trobar que els camps magnètics eren paral·lels a les bandes de pols dels afores de la galàxia, però distorsionats a prop del centre. Les forces gravitacionals properes al forat negre acceleren els ions i accentuen el camp magnètic. En resum, la col·lisió no només va combinar les masses de les galàxies, sinó que va amplificar-ne els camps magnètics. Aquests resultats proporcionen nous coneixements sobre com van evolucionar els camps magnètics en l’Univers inicial, quan les fusions eren més freqüents.


APOD