16 d'abril de 2011
Els capgrossos d’IC 410
Crèdit & Copyright: Mark Hanson
Aquesta vista de telescopi mostra la nebulosa d’emissió IC 410, normalment tènue, en llampants falsos colors. També mostra dos habitants excepcionals de la bassa de gas i de pols: els capgrossos d’IC 410 (a l’esquerra i a sobre del centre).
La vista és una composició d’imatges captades a través de dos filtres de banda ampla i de banda estreta. Les dades de banda estreta revelen els àtoms de la nebulosa: l’emissió d’àtoms de sofre en vermell, la d’hidrogen en verd, i la d’oxigen en blau.
Parcialment ocult per la pols, la nebulosa envolta un cúmul d’estrelles, anomenat NGC 1893, que energitza el gas brillant.
Els capgrossos, composts de pols i d’un gas més dens i fred, fan uns 10 anys llum de llarg i són, potencialment, llocs de formació d’estrelles. Les cues dels capgrossos, esculpides pel vent i la radiació de les estrelles, s’allunyen de la regió central del cúmul.
IC 410 es troba a uns 12.000 anys llum de distància, a la constel·lació d’Auriga.
La vista és una composició d’imatges captades a través de dos filtres de banda ampla i de banda estreta. Les dades de banda estreta revelen els àtoms de la nebulosa: l’emissió d’àtoms de sofre en vermell, la d’hidrogen en verd, i la d’oxigen en blau.
Parcialment ocult per la pols, la nebulosa envolta un cúmul d’estrelles, anomenat NGC 1893, que energitza el gas brillant.
Els capgrossos, composts de pols i d’un gas més dens i fred, fan uns 10 anys llum de llarg i són, potencialment, llocs de formació d’estrelles. Les cues dels capgrossos, esculpides pel vent i la radiació de les estrelles, s’allunyen de la regió central del cúmul.
IC 410 es troba a uns 12.000 anys llum de distància, a la constel·lació d’Auriga.



acebook