Crèdits & Copyright: R. Gendler, D. Martinez-Delgado (ARI-ZAH, Univ. Heidelberg) D. Malin (AAO), NAOJ, ESO, HLA
Muntatge i processament: Robert Gendler
Muntatge i processament: Robert Gendler
Grandiosa, brillant i bella, la galàxia espiral M 83 és a tan sols dotze milions d’anys llum de distància, a prop de la punta sud-est de la llarguíssima constel·lació Hydra.
Aquesta vista profunda del magnífic univers illa inclou observacions del Hubble, dades procedents dels telescopis de l’Observatori Europeu del Sud i del telescopi Subaru de l’Observatori Astronòmic Nacional del Japó, i dades fotogràfiques de l’Observatori Astronòmic Australià obtingudes per D. Malin.
M 83, d’uns 40.000 anys llum de diàmetre, és coneguda popularment com el Molinet austral pels seus pronunciats braços espirals. Però la riquesa de les vermelloses regions de formació estel·lar que hi ha prop de les vores de les gruixudes franges de pols dels braços també suggereixen un altre sobrenom popular: la galàxia dels Mil Robins.
Arquejant-se a la part superior de la imatge hi ha el corrent de marea estel·lar d’M 83, les deixalles de la pertorbació gravitacional causada per una galàxia satèl·lit més petita. Aquest tènue i esquiu corrent estel·lar va ser descobert a mitjan 1990 en realçar diverses plaques fotogràfiques.
Aquesta vista profunda del magnífic univers illa inclou observacions del Hubble, dades procedents dels telescopis de l’Observatori Europeu del Sud i del telescopi Subaru de l’Observatori Astronòmic Nacional del Japó, i dades fotogràfiques de l’Observatori Astronòmic Australià obtingudes per D. Malin.
M 83, d’uns 40.000 anys llum de diàmetre, és coneguda popularment com el Molinet austral pels seus pronunciats braços espirals. Però la riquesa de les vermelloses regions de formació estel·lar que hi ha prop de les vores de les gruixudes franges de pols dels braços també suggereixen un altre sobrenom popular: la galàxia dels Mil Robins.
Arquejant-se a la part superior de la imatge hi ha el corrent de marea estel·lar d’M 83, les deixalles de la pertorbació gravitacional causada per una galàxia satèl·lit més petita. Aquest tènue i esquiu corrent estel·lar va ser descobert a mitjan 1990 en realçar diverses plaques fotogràfiques.