On són els cràters de l’asteroide Itokawa? Inesperadament, no se n’hi veu cap.
El 2005, la sonda japonesa Hayabusa es va acostar a l’asteroide que creua la Terra i va enviar imatges que mostren una superfície diferent de qualsevol altre cos del Sistema Solar fotografiat fins ara: una superfície sense cràters.
L’explicació principal per la manca de les habituals osques circulars és que l’asteroide Itokawa és una pila de runes, un amuntegament de pedres i trossos de gel vagament units per una mica de gravetat. Si és així, els cràters no es podrien haver format tan fàcilment o bé s’haurien emplenat quan l’asteroide va ser sacsejat pel pas d’un planeta o colpejat per un meteorit massiu.
Les observacions recents de l’asteroide Itokawa realitzades des de la Terra indiquen que una part de l’interior té una densitat mitjana més gran que l’altra part, un altre descobriment inesperat.
La missió Hayabusa va portar unes mostres de sòl de l’Itokawa que també donen pistes sobre la història de l’insòlit asteroide i de tot el Sistema Solar.
El 2005, la sonda japonesa Hayabusa es va acostar a l’asteroide que creua la Terra i va enviar imatges que mostren una superfície diferent de qualsevol altre cos del Sistema Solar fotografiat fins ara: una superfície sense cràters.
L’explicació principal per la manca de les habituals osques circulars és que l’asteroide Itokawa és una pila de runes, un amuntegament de pedres i trossos de gel vagament units per una mica de gravetat. Si és així, els cràters no es podrien haver format tan fàcilment o bé s’haurien emplenat quan l’asteroide va ser sacsejat pel pas d’un planeta o colpejat per un meteorit massiu.
Les observacions recents de l’asteroide Itokawa realitzades des de la Terra indiquen que una part de l’interior té una densitat mitjana més gran que l’altra part, un altre descobriment inesperat.
La missió Hayabusa va portar unes mostres de sòl de l’Itokawa que també donen pistes sobre la història de l’insòlit asteroide i de tot el Sistema Solar.