Crèdits & Copyright: David Malin, AAT
Pots trobar la supernova 1987A? No és difícil, va tenir lloc en el centre d’aquesta mena de diana en expansió. Tot i que aquesta detonació estel·lar es va veure per primera vegada el 1987, la llum procedent de SN 1987A va continuar rebotant en les aglomeracions de pols interestel·lar i es va reflectir cap a la Terra molts anys més tard. La seqüència time lapse mostra els ecos de llum registrats entre 1988 i 1992 pel Telescopi Angloaustralià movent-se des de la posició de la supernova. Aquestes imatges es van compondre restant una imatge del Gran Núvol de Magallanes presa abans que la llum de la supernova arribés a posteriors imatges del Gran Núvol que incloïen l’eco de la supernova. Hi ha altres seqüències d’eco de llum com ara les preses pels projectes de monitorització del firmament EROS2 i SuperMACHO. Els estudis sobre els anells de llum expansius al voltant d’altres supernoves han permès determinar amb més precisió la ubicació, la data i la simetria d’aquestes enormes explosions estel·lars. Ahir va ser el 32è aniversari de SN 1987A: l’última supernova registrada dins o al voltant de la Via Làctia i l’última visible a simple vista.