NGC 1947 es troba en el firmament molt meridional, dins dels límits de la constel·lació Dorado, a uns 40 milions d’anys llum de distància.
En silueta contra la llum de les estrelles, unes bandes de pols còsmica travessen les brillants regions centrals de la peculiar galàxia. A diferència de la rotació de les estrelles, el gas i la pols que dibuixen els braços de les galàxies espirals, en el cas de NGC 1947 els moviments de la pols i del gas no segueixen els moviments de les estrelles. El seu moviment més complicat suggereix que els fils visibles de pols i de gas d’aquesta galàxia podrien provenir d’una galàxia donant acretada per NGC 1947 durant els darrers 3.000 milions d’anys de l’evolució de la singular galàxia.
Aquesta nítida imatge del Hubble, amb estrelles de la Via Làctia en primer pla (amb punxes) i galàxies de fons encara més llunyanes disperses per tota la fotografia, abasta uns 25.000 anys llum.