Aquestes tres brillants nebuloses solen figurar en els recorreguts telescòpics per la constel·lació de Sagitari i pels atapeïts camps d’estrelles de la Via Làctia central. Charles Messier, el turista còsmic del segle XVIII, va catalogar-ne dues: M8, la gran nebulosa que hi ha a l’esquerra del centre, i M20, prop de la part inferior. La tercera, NGC 6559, és a la dreta de M8, separada de la nebulosa més gran per bandes de pols fosca. Les tres són guarderies estel·lars que es troben a uns cinc mil anys llum de distància. L’expansiva M8, amb un diàmetre de més de cent anys llum, també és coneguda com la nebulosa de la Llacuna. El sobrenom popular de M20 és la Trífida. Just a la dreta de la Trífida hi ha M21, un dels cúmuls estel·lars oberts de Messier.
A la imatge, les dades de banda estreta mostren l’hidrogen ionitzat, l’oxigen i els àtoms de sofre que irradien en longituds d’ona visibles. Els colors i els nivells de brillantor que s’han fet servir en aquesta natura morta còsmica s’inspiren en la famosa pintura Els gira-sols de Van Gogh.