La pluja anual dels meteors Lírids va arribar al punt màxim el 22 d’abril abans de l’alba mentre la Terra s’obria pas entre la pols de la cua del cometa Thatcher de període llarg.
Aquesta composició presa des de l’alt, fosc i sec desert d’Atacama mostra una Lluna minvant i un Venus brillant que s’uneixen a les ratlles dels meteors Lírides. Captats durant més de 5 hores durant la nit del 21/22 d’abril, els meteors flueixen des del radiant de la pluja, un punt no molt allunyat en el firmament de Vega, l’estrella alfa de la constel·lació Lyra. L’efecte radiant està provocat per la perspectiva: les trajectòries paral·leles dels meteors semblen convergir en la distància.
En primer pla hi ha les cúpules de l’Observatori Las Campanas: (d’esquerra a dreta) el telescopi du Pont de 2,5 metres i el telescopi d’1,3 metres de l’Experiment de lent òptica gravitacional (OGLE).
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
Aquesta composició presa des de l’alt, fosc i sec desert d’Atacama mostra una Lluna minvant i un Venus brillant que s’uneixen a les ratlles dels meteors Lírides. Captats durant més de 5 hores durant la nit del 21/22 d’abril, els meteors flueixen des del radiant de la pluja, un punt no molt allunyat en el firmament de Vega, l’estrella alfa de la constel·lació Lyra. L’efecte radiant està provocat per la perspectiva: les trajectòries paral·leles dels meteors semblen convergir en la distància.
En primer pla hi ha les cúpules de l’Observatori Las Campanas: (d’esquerra a dreta) el telescopi du Pont de 2,5 metres i el telescopi d’1,3 metres de l’Experiment de lent òptica gravitacional (OGLE).
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.