El Gran Núvol de Magallanes és un fascinant espectacle del firmament del sud. Però aquesta vista telescòpica profunda i detallada, que ha costat de fer més de 10 mesos, va més enllà del que és visible per a la majoria dels observadors de la Terra. La composició de 4×4 panells abasta més de 5 graus o 10 llunes plenes i es va elaborar a partir de 3.900 fotogrames amb un total de 1.060 hores de temps d’exposició en filtres de banda ampla i de banda estreta. Els filtres de banda estreta estan dissenyats per transmetre només la llum emesa pels àtoms de sofre, d’hidrogen i d’oxigen. Ionitzats per l’energètica llum estel·lar, els àtoms emeten la seva llum característica a mesura que els electrons són recapturats i els àtoms passen a un estat energètic més baix. Com a resultat, en aquesta imatge el Gran Núvol de Magallanes sembla cobert pels seus propis núvols de gas ionitzat que envolten les estrelles joves i massives. Aquests núvols brillants, esculpits pels intensos vents estel·lars i la radiació ultraviolada i dominats per l’emissió de l’hidrogen, són coneguts com a regions H II (hidrogen ionitzat). La nebulosa de la Taràntula —la gran regió de formació estel·lar que hi ha a l’esquerra— està composta per moltes regions H II superposades. El Gran Núvol de Magallanes, la galàxia satèl·lit més gran de la Via Làctia, fa uns 15.000 anys llum de diàmetre i es troba a 160.000 anys llum de distància de la Terra a la constel·lació Dorado.