Crèdit & Copyright: Rogelio Bernal Andreo
Bressolades per la pols còsmica i l’hidrogen brillant, les guarderies estel·lars d’Orion el Caçador són a la vora d’uns núvols moleculars gegants que hi ha a uns 1.500 anys llum de distància.
Aquesta impressionant imatge abasta uns 30 graus i s’estén d’un extrem a l’altre (d’esquerra a dreta) per la coneguda constel·lació i més enllà. La gran nebulosa d’Orion és la regió de formació estel·lar més propera, visible aquí just a la dreta i a sota del centre. A la seva esquerra hi ha la nebulosa Cap de Cavall (M78) i les estrelles del cinturó d’Orion.
Passant el cursor per damunt de la imatge també trobareu la gegant vermella Betelgeuse a l’espatlla del caçador, la blavosa Rigel al seu peu, la nebulosa Cap de Bruixa per damunt de Rigel i la nebulosa Lambda Orionis (Meissa) a l’esquerra, prop del cap d’Orion.
La nebulosa d’Orion i les estrelles brillants són fàcils de veure a simple vista, però els núvols de pols i les emissions procedents del gas interestel·lar d’aquest complex de nebuloses són massa tènues i molt més difícils de detectar.
En aquesta composició d’imatges telescòpiques de banda ampla s’han fet servir dades addicionals captades amb un filtre d’hidrogen alfa per posar de manifest els penetrants tentacles de gas hidrogen atòmic així com l’arc del gegantí Bucle de Barnard.
Aquesta impressionant imatge abasta uns 30 graus i s’estén d’un extrem a l’altre (d’esquerra a dreta) per la coneguda constel·lació i més enllà. La gran nebulosa d’Orion és la regió de formació estel·lar més propera, visible aquí just a la dreta i a sota del centre. A la seva esquerra hi ha la nebulosa Cap de Cavall (M78) i les estrelles del cinturó d’Orion.
Passant el cursor per damunt de la imatge també trobareu la gegant vermella Betelgeuse a l’espatlla del caçador, la blavosa Rigel al seu peu, la nebulosa Cap de Bruixa per damunt de Rigel i la nebulosa Lambda Orionis (Meissa) a l’esquerra, prop del cap d’Orion.
La nebulosa d’Orion i les estrelles brillants són fàcils de veure a simple vista, però els núvols de pols i les emissions procedents del gas interestel·lar d’aquest complex de nebuloses són massa tènues i molt més difícils de detectar.
En aquesta composició d’imatges telescòpiques de banda ampla s’han fet servir dades addicionals captades amb un filtre d’hidrogen alfa per posar de manifest els penetrants tentacles de gas hidrogen atòmic així com l’arc del gegantí Bucle de Barnard.