Els núvols foscos d’Aquila

La falla d’Aquila, que és part d’una extensió fosca que divideix l’atapeït pla de la nostra galàxia, la Via Làctia, forma un arc sobre els cels d’estiu de l’hemisferi nord, prop de la brillant estrella Altair i del Triangle d’Estiu.
Perfilats contra la feble llum estel·lar de la Via Làctia, els núvols moleculars polsosos contenen material en brut per formar centenars de milers d’estrelles. Els astrònoms busquen amb avidesa aquests núvols a la recerca de signes reveladors de naixement d’estrelles.
Aquest primer pla de telescopi mostra un complex de núvols foscos d’Aquila identificat com LDN 673 que s’estén sobre un camp de visió una mica més ample que la Lluna plena. S’hi veuen indicis de poderosos fluixos associats amb estrelles joves com ara la petita i vermellosa nebulosa RNO 109, a dalt a l’esquerra, i l’objecte Herbig-Haro HH32, a dalt i a la dreta del centre.
S’estima que els núvols foscos d’Aquila es troben a uns 600 anys llum de distància. A aquesta distància, aquest camp de visió abasta uns 7 anys llum.
Idioma »