La pluja anual dels meteors Perseids va arribar gairebé al màxim el 13 d’agost.
Mentre la Terra travessava corrents de deixalles del cometa periòdic Swift-Tuttle, en el firmament nocturn de l’estiu boreal plovien meteors. Aquella nit, la Lluna gairebé plena resplendia a la part superior d’aquesta vista composta; tot i això, no va poder amagar totes les ratlles de meteors de la popular pluja. La imatge mostra alguns dels Perseids més brillants en moltes exposicions curtes registrades durant més de dues hores abans de l’alba. El radiant de la pluja es troba a l’heroica constel·lació de Perseu, just darrere d’una torre medieval ben il·luminada que hi ha al poble de Sant Llorenç de la Muga, a Girona. La pluja de meteors dels Perseids, ja observada en l’època medieval, també és coneguda en la tradició catòlica com a llàgrimes de Sant Llorenç, i se celebren festes al voltant del màxim anual. Amb la Lluna plena en oposició al Sol, Saturn també brilla a la part superior dreta de la imatge.