Aquest bonic paisatge celeste, fet de pinzellades còsmiques de gas hidrogen brillant, es desplega pel pla de la Via Làctia a prop de l’extrem nord de la Gran Falla i en el centre de la constel·lació de Cygnus, el Cigne.
L’escena, una composició de 36 panells de dades d’imatges telescòpiques, abasta uns sis graus. La brillant estrella supergegant Gamma Cygni (Sadr), a la part superior esquerra del centre, es troba per davant de complexos núvols de gas i pols i de camps atapeïts d’estrelles. A l’esquerra de Gamma Cygni i amb forma de dues ales lluminoses dividides per una llarga franja de pols fosca hi ha IC 1318, el nom popular de la qual és el més comprensible nebulosa de la Papallona. La nebulosa més compacta i brillant de la part inferior dreta és NGC 6888, la nebulosa Creixent. Algunes estimacions situen Gamma Cygni a uns 1.800 anys llum de distància, mentre que IC 1318 i NGC 6888 es trobarien a una distància d’entre 2.000 i 5.000 anys llum.
