A tres mil anys llum de distància, una estrella moribunda llança petxines de gas brillant.
Aquesta imatge del Telescopi Espacial Hubble revela que la nebulosa de l’Ull de Gat (NGC 6543) és una de les nebuloses planetàries conegudes més complexes. Abasta mig any llum, i les característiques que es veuen a l’Ull de Gat són tan complexes que els astrònoms sospiten que l’objecte central brillant podria ser en realitat un sistema estel·lar binari. El terme nebulosa planetària, utilitzat per descriure aquesta classe d’objectes, és enganyós. Tot i que aquests objectes poden aparèixer rodons i semblants a planetes en telescopis petits, les imatges d’alta resolució amb telescopis grans revelen que són estrelles envoltades per capolls de gas que es desprenen durant les etapes últimes de l’evolució estel·lar. Quan observen aquest Ull de Gat, els astrònoms poden veure més que una estructura detallada, poden veure el final del Sol, destinat a entrar en la fase d’evolució d’una nebulosa planetària… en uns 5.000 milions d’anys.