Crèdits: ESA/Hubble, NASA
Aquesta nítida vista del Telescopi Espacial Hubble mostra les profunditats de NGC 6752.
Al sud de la constel·lació Pavo i a uns 13.000 anys llum de distància, aquest cúmul globular d’estrelles vaga pel halo de la nostra galàxia, la Via Làctia. Amb més de 10.000 milions d’anys d’edat, NGC 6752 conté més de 100.000 estrelles en una esfera d’uns 100 anys llum de diàmetre.
La imatge del Hubble, però, cobreix uns 10 anys llum del centre i discrimina les estrelles pròximes al dens nucli del cúmul. Inclou algunes de les estrelles endarrerides blaves del cúmul, unes estrelles que semblen massa joves i massives per existir en un cúmul les estrelles del qual s’esperaria que fossin almenys tan antigues com el Sol.
Les exploracions de NGC 6752 indiquen també que una fracció significativa de les estrelles pròximes al nucli del cúmul són sistemes estel·lars múltiples, cosa que confirma els arguments que diuen que les fusions i les col·lisions d’estrelles en un entorn estel·lar dens poden crear les estrelles endarrerides blaves del cúmul.
Al sud de la constel·lació Pavo i a uns 13.000 anys llum de distància, aquest cúmul globular d’estrelles vaga pel halo de la nostra galàxia, la Via Làctia. Amb més de 10.000 milions d’anys d’edat, NGC 6752 conté més de 100.000 estrelles en una esfera d’uns 100 anys llum de diàmetre.
La imatge del Hubble, però, cobreix uns 10 anys llum del centre i discrimina les estrelles pròximes al dens nucli del cúmul. Inclou algunes de les estrelles endarrerides blaves del cúmul, unes estrelles que semblen massa joves i massives per existir en un cúmul les estrelles del qual s’esperaria que fossin almenys tan antigues com el Sol.
Les exploracions de NGC 6752 indiquen també que una fracció significativa de les estrelles pròximes al nucli del cúmul són sistemes estel·lars múltiples, cosa que confirma els arguments que diuen que les fusions i les col·lisions d’estrelles en un entorn estel·lar dens poden crear les estrelles endarrerides blaves del cúmul.