La galàxia espiral NGC 1097 resplendeix en el cel del sud a uns 45 milions d’anys llum de distància, a la química constel·lació Fornax.
En aquest retrat de la galàxia, els braços espirals blaus, tacats de regions rosades de formació estel·lar, semblen voler embolicar la petita galàxia companya que hi ha a baix i a l’esquerra del centre, a uns 40.000 anys llum del nucli lluminós de l’espiral.
Però aquesta no és l’única peculiaritat de NGC 1097. L’exposició molt profunda mostra uns dolls tènues i misteriosos, fàcils de veure perquè s’estenen cap a l’esquerra, molt més enllà dels braços blaus. De fet, les imatges òptiques de NGC 1097 permeten reconèixer quatre tènues dolls. Els dolls tracen una X centrada en el nucli de la galàxia, però probablement no s’originen allí sinó que són uns corrents estel·lars fòssils, els rastres de la captura i la pertorbació d’una galàxia molt més petita que es va produir durant l’antic passat de la gran espiral.
El nucli de NGC 1097, una galàxia de Seyfert, també conté un forat negre supermassiu.
En aquest retrat de la galàxia, els braços espirals blaus, tacats de regions rosades de formació estel·lar, semblen voler embolicar la petita galàxia companya que hi ha a baix i a l’esquerra del centre, a uns 40.000 anys llum del nucli lluminós de l’espiral.
Però aquesta no és l’única peculiaritat de NGC 1097. L’exposició molt profunda mostra uns dolls tènues i misteriosos, fàcils de veure perquè s’estenen cap a l’esquerra, molt més enllà dels braços blaus. De fet, les imatges òptiques de NGC 1097 permeten reconèixer quatre tènues dolls. Els dolls tracen una X centrada en el nucli de la galàxia, però probablement no s’originen allí sinó que són uns corrents estel·lars fòssils, els rastres de la captura i la pertorbació d’una galàxia molt més petita que es va produir durant l’antic passat de la gran espiral.
El nucli de NGC 1097, una galàxia de Seyfert, també conté un forat negre supermassiu.