Crèdit & Copyright: Marco Lorenzi (Glittering Lights)
La llum enlluernadora d’Alpha Centauri, una de les estrelles més brillants en el cel nocturn del planeta Terra, inunda el costat esquerre d’aquest paisatge celeste del sud.
A tan sols 4,3 anys llum de distància, Alfa Centauri és en realitat un sistema de dues estrelles d’una grandària similar al Sol travades en una òrbita mútua. Molt més petita i freda, hi ha una tercera component, Pròxima Centauri, que queda fora d’aquest camp de visió. A més a més, aquesta escena de telescopi revela diversos habitants del poblat pla galàctic de la Via Làctia, habitualment passats per alt, que hi ha més enllà de la brillantor d’Alpha Centauri, com ara la nebulosa planetària catalogada com Hen 2-111 que és a uns 7.800 anys llum de distància.
La coberta gasosa d’una estrella moribunda, el nucli més brillant de la nebulosa i l’halo més feble de gas ionitzat vermellós, a la dreta del centre de la imatge, cobreixen una regió que fa un diàmetre de més de vint anys llum. Més a la dreta hi ha dos notables cúmuls oberts d’estrelles: el compacte Pismis 19, també a uns 8.000 anys llum de distància, la llum del qual s’enrogeix a causa de la pols intermèdia, i el més solt i proper NGC 5617. Tot just visible sota la llum d’Alpha Centauri, per sobre i a la dreta del nucli de l’estrella més propera del sistema, es veu la tènue llum d’un romanent de supernova en forma de petxina.
A tan sols 4,3 anys llum de distància, Alfa Centauri és en realitat un sistema de dues estrelles d’una grandària similar al Sol travades en una òrbita mútua. Molt més petita i freda, hi ha una tercera component, Pròxima Centauri, que queda fora d’aquest camp de visió. A més a més, aquesta escena de telescopi revela diversos habitants del poblat pla galàctic de la Via Làctia, habitualment passats per alt, que hi ha més enllà de la brillantor d’Alpha Centauri, com ara la nebulosa planetària catalogada com Hen 2-111 que és a uns 7.800 anys llum de distància.
La coberta gasosa d’una estrella moribunda, el nucli més brillant de la nebulosa i l’halo més feble de gas ionitzat vermellós, a la dreta del centre de la imatge, cobreixen una regió que fa un diàmetre de més de vint anys llum. Més a la dreta hi ha dos notables cúmuls oberts d’estrelles: el compacte Pismis 19, també a uns 8.000 anys llum de distància, la llum del qual s’enrogeix a causa de la pols intermèdia, i el més solt i proper NGC 5617. Tot just visible sota la llum d’Alpha Centauri, per sobre i a la dreta del nucli de l’estrella més propera del sistema, es veu la tènue llum d’un romanent de supernova en forma de petxina.