Què és això que es mou pel firmament?
Un planeta massa tènue per veure’s a ull nu: Urà. A principis d’aquest mes i després de passar Saturn, va ser resseguit a prop de l’oposició, quan es trobava més a prop de la Terra i amb la màxima brillantor. El vídeo captat per l’Observatori de Bayfordbury a Hertfordshire (Regne Unit) és un time lapse de quatre hores que mostra Urà amb els seus quatre satèl·lits més grans a remolc: Titania, Oberon, Umbriel i Ariel. El moviment aparent d’Urà davant les estrelles de fons està en realitat dominat pel moviment orbital de la Terra al voltant del Sol. La creu que es veu centrada a Urà s’anomena punxa de difracció i és causada per la difracció de la llum al voltant dels quatre braços que subjecten un dels miralls del telescopi. La rotació de les punxes de difracció no és causada per la rotació d’Urà sinó, essencialment, per la rotació de la Terra. Durant els mesos vinents Urà serà visible amb binocles, però, com sempre, per observar els seus satèl·lits caldrà un telescopi.
Un planeta massa tènue per veure’s a ull nu: Urà. A principis d’aquest mes i després de passar Saturn, va ser resseguit a prop de l’oposició, quan es trobava més a prop de la Terra i amb la màxima brillantor. El vídeo captat per l’Observatori de Bayfordbury a Hertfordshire (Regne Unit) és un time lapse de quatre hores que mostra Urà amb els seus quatre satèl·lits més grans a remolc: Titania, Oberon, Umbriel i Ariel. El moviment aparent d’Urà davant les estrelles de fons està en realitat dominat pel moviment orbital de la Terra al voltant del Sol. La creu que es veu centrada a Urà s’anomena punxa de difracció i és causada per la difracció de la llum al voltant dels quatre braços que subjecten un dels miralls del telescopi. La rotació de les punxes de difracció no és causada per la rotació d’Urà sinó, essencialment, per la rotació de la Terra. Durant els mesos vinents Urà serà visible amb binocles, però, com sempre, per observar els seus satèl·lits caldrà un telescopi.
.jpg){kind=link}
