Una de les vistes més espectaculars del Sol és una protuberància en erupció.
El 2011, la sonda de la NASA Solar Dynamic Observatory (SDO) que orbita el Sol va fotografiar una protuberància increíblement gran en erupció. La formidable explosió, captada en llum ultraviolada, es mostra en aquest vídeo time lapse que cobreix més de 90 minuts i que inclou un fotograma cada 24 segons. L’escala de la protuberància és enorme: sota la cortina fluent de gas calent hi cabria fàcilment la Terra sencera. Una protuberància solar es canalitza i, de vegades, es manté per sobre de la superfície solar gràcies al camp magnètic del Sol. Una protuberància immòbil sol durar al voltant d’un mes i pot entrar en erupció en una ejecció de massa coronal que expulsa aire calent a l’interior del Sistema Solar. El mecanisme energètic que origina una protuberància solar segueix sent un tema de recerca.
Els anys vinents s’espera que, quan passi el mínim solar, els fenòmens com les protuberàncies eruptives siguin més habituals.
El 2011, la sonda de la NASA Solar Dynamic Observatory (SDO) que orbita el Sol va fotografiar una protuberància increíblement gran en erupció. La formidable explosió, captada en llum ultraviolada, es mostra en aquest vídeo time lapse que cobreix més de 90 minuts i que inclou un fotograma cada 24 segons. L’escala de la protuberància és enorme: sota la cortina fluent de gas calent hi cabria fàcilment la Terra sencera. Una protuberància solar es canalitza i, de vegades, es manté per sobre de la superfície solar gràcies al camp magnètic del Sol. Una protuberància immòbil sol durar al voltant d’un mes i pot entrar en erupció en una ejecció de massa coronal que expulsa aire calent a l’interior del Sistema Solar. El mecanisme energètic que origina una protuberància solar segueix sent un tema de recerca.
Els anys vinents s’espera que, quan passi el mínim solar, els fenòmens com les protuberàncies eruptives siguin més habituals.