Crèdit & Copyright: John Davis
La brillant estrella Markab aferma aquest paisatge celeste polsegós.
A la cantonada superior dreta de la imatge, Markab assenyala el racó d’un asterisme conegut com el Gran Quadrat que es troba dins dels límits de la constel·lació Pegasus, el cavall volador.
Aquesta vista telescòpica, àmplia i profunda, cobreix uns 5 graus (unes 10 vegades el diàmetre angular de la Lluna plena) i mostra nebuloses de reflexió blaves repartides per tota l’escena. I tot i que la línia de visió s’allunya del pla de la nostra galàxia, la Via Làctia, cobreix una regió coneguda per estar plena de núvols moleculars propers.
Els núvols de pols associats, uns cirrus galàctics de latitud alta, es troben a menys de 1.000 anys llum de distància. Encara visibles però molt més enllà de la Via Làctia hi ha diverses galàxies de fons, com la destacada espiral NGC 7497 que es veu de cantó prop del centre de la imatge.
A la cantonada superior dreta de la imatge, Markab assenyala el racó d’un asterisme conegut com el Gran Quadrat que es troba dins dels límits de la constel·lació Pegasus, el cavall volador.
Aquesta vista telescòpica, àmplia i profunda, cobreix uns 5 graus (unes 10 vegades el diàmetre angular de la Lluna plena) i mostra nebuloses de reflexió blaves repartides per tota l’escena. I tot i que la línia de visió s’allunya del pla de la nostra galàxia, la Via Làctia, cobreix una regió coneguda per estar plena de núvols moleculars propers.
Els núvols de pols associats, uns cirrus galàctics de latitud alta, es troben a menys de 1.000 anys llum de distància. Encara visibles però molt més enllà de la Via Làctia hi ha diverses galàxies de fons, com la destacada espiral NGC 7497 que es veu de cantó prop del centre de la imatge.