NGC 7822 sembla farcida d’estrelles joves i calentes i de pilars de gas i de pols.
Aquesta regió de formació estel·lar es troba a uns 3.000 anys llum de distància, en el límit d’un núvol molecular gegant que hi ha a la constel·lació septentrional Cepheus. Dins de la nebulosa, les vores brillants i les complexes escultures de pols dominen aquest paisatge celeste captat en llum infraroja pel satèl·lit Wide Field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA.
L’emissió atòmica del gas del cúmul s’alimenta de la intensa radiació de les estrelles calentes, la llum i els vents de les quals també esculpeixen i erosionen les estructures més denses del pilar. Les estrelles encara podrien estar formant-se dins dels pilars per col·lapse gravitatori però, a mesura que aquests s’erosionen, qualsevol estrella en formació es quedarà a la llarga sense provisió de material estel·lar.
Aquesta regió abasta uns 40 anys llum a la distància estimada de NGC 7822.
Aquesta regió de formació estel·lar es troba a uns 3.000 anys llum de distància, en el límit d’un núvol molecular gegant que hi ha a la constel·lació septentrional Cepheus. Dins de la nebulosa, les vores brillants i les complexes escultures de pols dominen aquest paisatge celeste captat en llum infraroja pel satèl·lit Wide Field Infrared Survey Explorer (WISE) de la NASA.
L’emissió atòmica del gas del cúmul s’alimenta de la intensa radiació de les estrelles calentes, la llum i els vents de les quals també esculpeixen i erosionen les estructures més denses del pilar. Les estrelles encara podrien estar formant-se dins dels pilars per col·lapse gravitatori però, a mesura que aquests s’erosionen, qualsevol estrella en formació es quedarà a la llarga sense provisió de material estel·lar.
Aquesta regió abasta uns 40 anys llum a la distància estimada de NGC 7822.