Crèdits & Copyright: Miguel Claro (TWAN, Dark Sky Alqueva)
La missió era documentar els ocells que volen nocturns, però també va acabar documentant un firmament preciós.
La composició gran angular que es mostra es va captar el 2020 en els camps daurats de l’estepa a Mértola (Portugal). Des d’un lloc tan fosc, una resplendor impressionant, immediatament evident, es va arquejar sobre el firmament nocturn: la banda central de la Via Làctia. Però hi havia molt més. Els núvols prims travessen el cel com cintes daurades. Mart va aparèixer a l’extrem esquerre, mentre que Saturn i Júpiter també es veien simultàniament, però al costat oposat del cel, aquí vist a l’extrem dret. A prop de la part superior de la imatge hi ha la brillant estrella Vega, i a l’esquerra la llunyana i tènue galàxia d’Andròmeda, just a sota de l’arc de la Via Làctia. A mesura que avança el mes actual, diversos planetes s’alineen en el firmament abans de l’alba: Júpiter, Venus, Mart i Saturn.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
La composició gran angular que es mostra es va captar el 2020 en els camps daurats de l’estepa a Mértola (Portugal). Des d’un lloc tan fosc, una resplendor impressionant, immediatament evident, es va arquejar sobre el firmament nocturn: la banda central de la Via Làctia. Però hi havia molt més. Els núvols prims travessen el cel com cintes daurades. Mart va aparèixer a l’extrem esquerre, mentre que Saturn i Júpiter també es veien simultàniament, però al costat oposat del cel, aquí vist a l’extrem dret. A prop de la part superior de la imatge hi ha la brillant estrella Vega, i a l’esquerra la llunyana i tènue galàxia d’Andròmeda, just a sota de l’arc de la Via Làctia. A mesura que avança el mes actual, diversos planetes s’alineen en el firmament abans de l’alba: Júpiter, Venus, Mart i Saturn.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.