Els núvols de pols còsmica i les estrelles joves i energètiques omplen aquesta vista telescòpica, a menys de 500 anys llum de distància, al límit nord de Corona Australis, la Corona Meridional. Els núvols de pols bloquegen de manera efectiva la llum procedent de les estrelles de fons més llunyanes de la Via Làctia. Però el complex de nebuloses de reflexió catalogades com a NGC 6726, 6727 i IC 4812 produeix un color característic a mesura que la llum blava procedent de les estrelles joves i calentes de la regió es reflecteix en la pols còsmica. La pols també enfosqueix les estrelles que encara són en procés de formació. A la part superior dreta, la nebulosa groguenca més petita NGC 6729 es torça al voltant de la jove estrella variable R Coronae Australis. A prop d’ella, els arcs brillants i els bucles impactats pels corrents procedents de les estrelles nounades incrustades s’identifiquen com a objectes Herbig-Haro.
Aquest camp de visió abasta sobre el firmament 1 grau aproximadament, cosa que correspon a gairebé 9 anys llum a la distància estimada de la regió de formació estel·lar.
