Crèdit & Copyright: Dieter Willasch (Astro-Cabinet)
Quan les estrelles es formen, regna el caos. Un cas particularment colorit és la regió de formació estel·lar Simeis 188 que alberga un arc de núvols inusual i brillant catalogat com NGC 6559.
La imatge mostra nebuloses d’emissió vermelles d’hidrogen, nebuloses de reflexió blaves de pols, nebuloses d’absorció fosques de pols així com les estrelles que es van generar a partir d’elles.
Les primeres estrelles massives, formades a partir de gas dens, emeten una llum energètica així com uns vents que erosionen, fragmenten i esculpeixen el seu lloc de naixement. I després, exploten. L’embolic resultant pot ser tan bell com complex. Després de desenes de milions d’anys, la pols desapareix, el gas és escombrat i l’únic que queda és un cúmul obert d’estrelles.
Simeis 188 és a uns 4.000 anys llum de distància i es pot trobar a aproximadament un grau al nord-est de M 8, la nebulosa de la Llacuna.
La imatge mostra nebuloses d’emissió vermelles d’hidrogen, nebuloses de reflexió blaves de pols, nebuloses d’absorció fosques de pols així com les estrelles que es van generar a partir d’elles.
Les primeres estrelles massives, formades a partir de gas dens, emeten una llum energètica així com uns vents que erosionen, fragmenten i esculpeixen el seu lloc de naixement. I després, exploten. L’embolic resultant pot ser tan bell com complex. Després de desenes de milions d’anys, la pols desapareix, el gas és escombrat i l’únic que queda és un cúmul obert d’estrelles.
Simeis 188 és a uns 4.000 anys llum de distància i es pot trobar a aproximadament un grau al nord-est de M 8, la nebulosa de la Llacuna.