Mentre sobrevolava el sistema de Júpiter a la fi de 1990, la sonda Galileo va captar unes vistes impressionants d’Europa i va detectar evidències de què la superfície gelada del satèl·lit probablement amaga un oceà profund i global.
Recentment, les dades de la imatge d’Europa segons la Galileo s’han remasteritzat aquí mitjançant noves cal·libracions per tal de produir una imatge en color que s’aproxima a la que veuria l’ull humà.
Les llargues fractures corbades d’Europa indiquen que hi ha aigua líquida sota la superfície. Les flexions a causa de les marees que experimenta el gran satèl·lit en la seva òrbita el·líptica al voltant de Júpiter proporcionen l’energia que manté aquest oceà en estat líquid.
Però el més fascinant de tot és la possibilitat que, fins i tot en absència de llum solar, aquest mateix procés també podria subministrar l’energia necessària per mantenir-hi vida, cosa que fa d’Europa un dels millors llocs per buscar vida fora de la Terra.
Quina mena de vida podria prosperar en un oceà profund i fosc sota la superfície? Penseu en les gambes que viuen en condicions extremes en el planeta Terra.
Recentment, les dades de la imatge d’Europa segons la Galileo s’han remasteritzat aquí mitjançant noves cal·libracions per tal de produir una imatge en color que s’aproxima a la que veuria l’ull humà.
Les llargues fractures corbades d’Europa indiquen que hi ha aigua líquida sota la superfície. Les flexions a causa de les marees que experimenta el gran satèl·lit en la seva òrbita el·líptica al voltant de Júpiter proporcionen l’energia que manté aquest oceà en estat líquid.
Però el més fascinant de tot és la possibilitat que, fins i tot en absència de llum solar, aquest mateix procés també podria subministrar l’energia necessària per mantenir-hi vida, cosa que fa d’Europa un dels millors llocs per buscar vida fora de la Terra.
Quina mena de vida podria prosperar en un oceà profund i fosc sota la superfície? Penseu en les gambes que viuen en condicions extremes en el planeta Terra.